1001 NITS, 1001 DIES

Mil i una nits. Avui tanco el cicle. Avui tot s’acaba. Avui tot comença.

Mil i una nits. Les que fa que compto ovelles. Les que fa que em mossego les ungles. Les que fa que la son em defuig.

Mil i una nits en què el teu enyor m’ha convertit en astrònom. En superheroi a peu de finestra amb capa de cortina. En noctàmbul histèric de bata quadriculada i pijama de ratlles.

Mil i una nits orfes de vida. Mancades d’escalf. Vampiresques.

Mil i una nits eternes. Segrestat per la nostàlgia. Rescatat per l’albada.

Mil i una nits de llibres. De música. De paraules i melodies que em recorden a tu, que s’assemblen a tu, però que no són tu.

Mil i una nits en què he mort i he ressuscitat en bucle. Amb l’única intenció de retrobar-te de nou, aquí o allà, malgrat tenir la certesa de què això seria impossible.

Mil i una nits de records projectats al firmament a través dels meus ulls. De records gestats amb tu. De records distorsionats per ell. Maleït càncer…

Mil i una nits durant les quals no he parat d’explicar-me contes. Per calmar la meva ràbia. Per alimentar la meva esperança. Per sobreviure.

Mil i una nits plenes de cels camaleònics. D’estels fugaços. D’eclipsis efímers de núvols i lluna.

Mil i una nits de pel•lícules. D’estrelles resplendents. De llamps estripant la foscor. De gats fent equilibris per les teulades.

Mil i una nits de fanals de llum tènue. De passes ombrívoles enmig de la boira. De canvis d’estació i de canvis d’humor.

Mil i una nits a canvi de mil i un dies. A canvi de tot el temps que vam ser un. Per protestar. Per intentar fer les paus. Per manifestar el meu dol.

Mil i una nits en què el pas del temps t’ha intentat allunyar de mi. Robant-me detalls. Esborrant paraules. Tergiversant moments.

Mil i una nits en què he somiat a tocar el cel amb els dits, malgrat estar dempeus a l’infern.

Mil i una nits en cadena. Aguantant la respiració. Buscant-te entre els llençols. Deambulant per l’abisme del perquè.

Mil i una nits en què he besat amb delit, la imatge de tu que sura a l’aire cada cop que tanco els ulls. Abraçat al no-res. Palpant tus fantasma.

Mil i una nits plenes de fragàncies que enguany ja no pul•lulen a l’ambient, només al meu cap. Plenes de residus aromàtics que perduren als meus narius i a la meva imaginació, més que no pas a les teves pertinences.

Mil i una nits. Una ofrena desesperada d’amor per recuperar-te. Una inversió a fons perdut d’il•lusió, malgastada sense miraments per la crua realitat.

Mil i una nits de gelats amb cullera. D’infusions revitalitzadores. De porqueries precuinades vestides d’art culinari. De calories que no cremo però que m’incendien per dins.

Mil i una nits reproduint al mòbil vídeos teus i meus. Somrient entre llàgrimes. Deixant-me captivar pel timbre de la teva veu com aquell primer cop. Acostant-me-la a l’orella i deixant-la ressonar al meu cor i a les meves temples.

Com tamborinades de passió. Com batecs del Bruc.

Benvolgudes mil i una nits. És l’hora. D’aquí a pocs minuts, quan el sol trenqui el cel a l’horitzó, per fi sereu lliures. No, no puc seguir maquillant la realitat. És moment d’assumir-la. De fer-li front. Heu estat nits màgiques. De la primera a l’última.

Sé que en abandonar la trinxera de l’autocompassió m’exposo al foc enemic dels morters de la melancolia, però no vull viure ferit per sempre. L’he perdut, així que ara només em queda allargar tant com em sigui possible la seva estada a l’hotel de la meva memòria. Està decidit, no vull esdevenir un fòssil d’amor.

Som dos desconeguts, així que sé del cert que això nostre no perdurarà entre les persones, però si en el temps. Encriptat en algun lloc del seu infinit. Tranquil•la Ju que no t’abandono, els nostres sentiments ens mantindran sempre connectats. Jo aquí i tu al més enllà. Sincronitzats fins que qui ens ha separat ens uneixi de nou. Reescrivint la nostra història a dues mans, fins que la puguem viure plegats. Fins que els nostres destins tornin a ser un.

Jordi Martínez López

T'ha agradat el post? el vols compartir?