ANIVERSARI

No, fer anys no és cap crim.

El que sí que és un crim, és que no li donem la importància que li pertoca.

Ja fa molt de temps, una amiga em va dir:

Jo pel meu aniversari, sempre faig festa, és el meu dia, que menys que dedicar-me’l. T’ho recomano, és reconfortant, molt reconfortant.

Aquell mateix any vaig seguir el seu consell. Des d’aleshores no em fallo mai, és més, fa temps que jo també ho recomano.

Que per què m’hauríeu de fer cas?

Lamentablement, a la vida, hi ha coses que no es poden explicar. Senzillament s’han de viure. I aquesta, és una d’elles. 

Sí, entesos, és cert que al cap i a la fi, el dia del nostre aniversari, quan ens despertem, tècnicament només som unes hores més vells que quan vam anar a dormir el dia anterior. Però anímicament, ai anímicament…

Llevar-se (sense despertador) i tocar el dos. A la platja, a la muntanya o de compres. Oblidar-se de la feina, de la família i dels amics durant unes quantes hores. Ho sé, a la nit el mòbil traurà fum. I què?

Aparcar obligacions, responsabilitats i deures. Passar unes hores amb un mateix fent allò que ens agrada i que ens ve de gust. Sense explicacions, sense rellotges, sense excuses.

Celebrant la vida a la nostra manera. Desconnectant del món per connectar amb nosaltres.

Creieu-me, no existeix millor regal. Regalar-nos temps és una inversió inigualable. De retorn immediat.

Insisteixo, no patiu pel preu, el paguem amb escreix durant els altres 364 dies que té l’any.

No en tingueu cap dubte. Això de bufar espelmes i demanar desitjos està molt bé. Però intentar convertir-los en realitat… és… simplement embriagador.

Així que, ja sabeu, per molts anys…

 

Jordi Martínez López

T'ha agradat el post? el vols compartir?
Categories Cultura