El vent, en una mena de truc de màgia de la mare natura, va arremolinar un grapat de fulles del terra, seques i esgrogueïdes, que durant uns instants, suspeses en l’aire, van dansar amb ell al ritme de la seva força, tot ressuscitant la seva enyorada i agitada vida entre les branques. Llavors, satisfet aquell … Llegeix més
Hi havia una vegada, filla d’una estona i un moment, que anhelava més protagonisme, així que va decidir fer una visita al totpoderós temps. Tu diràs – va dir el temps – quin és el motiu de la teva visita? El meu estatus – va contestar una vegada -. El teu estatus? I doncs? No … Llegeix més
Clinc. En Lluc acciona la palanca del rodet, el mou cap a la dreta bruscament, gira la rodeta, es treu les ulleres i inclinant-se en direcció al full de paper, rellegeix el que acaba de teclejar. Fa una ganyota de desaprovació amb la boca, l’estira, el premsa fort entre les mans i el tira a … Llegeix més
Amb cada onada, un poti-poti de sorra fangosa i d’aigua tèbia s’esmuny entre els dits dels meus peus. A l’horitzó, el sol, talment com un rovell d’ou quan es trenca, s’amaga a dins del mar mentre esquitxa el cel de taronja. No és que faci fred, de fet, tot just encetem el setembre, però no … Llegeix més
Jo quan era adolescent tenia una “Scottex” de 49cc. No, no m’he equivocat en escriure la marca de la moto, el que passa és que com que anava com el cul, la vaig acabar rebatejant amb aquest mot, diguem-ne afectuós. Espereu, ben mirat, tampoc sé perquè us explico aquesta anècdota, de fet, no és rellevant … Llegeix més
La videoconferència. En Dracus és el primer a connectar-se a l’hora convinguda. Comprova el micròfon, ajusta l’enquadrament de la WebCam i en acabat es treu les ulleres (els anys no perdonen). En un acte presumit, es llepa les urpes i s’allisa la cresta, una mica encrespada de tantes hores al sofà. Té els bigotis bornis … Llegeix més
Mil i una nits. Avui tanco el cicle. Avui tot s’acaba. Avui tot comença. Mil i una nits. Les que fa que compto ovelles. Les que fa que em mossego les ungles. Les que fa que la son em defuig. Mil i una nits en què el teu enyor m’ha convertit en astrònom. En superheroi … Llegeix més
La cara de l’Abecedari era un poema, no podia i sobretot no volia donar crèdit a la desgràcia, així que per enèsima vegada va dir a les lletres que es posessin en fila per ordre alfabètic, i esperançat, va tornar a passar llista. Però per a la seva desesperació, novament, en pronunciar la lletra “O”, … Llegeix més
M’eixugo el front amb el revers de la mà, puc sentir l’eco del batec del meu cor ressonant a les meves temples, em costa respirar, per l’aire viciat d’aquesta minúscula habitació i per aquesta insuportable calor. La por em té encarcarat, tinc els músculs a la frontera de la rampa, tanta tensió els està col•lapsant. … Llegeix més
“La gota que va vessar el got” A l’escola de gotes de pluja, totes anhelem ser això. Una gota de renom. Llegendària. Hidrolatem les calamarses. El nostre cos d’elit. I admirem les volves de neu, la nostra secció de paracaigudistes. No ens fan gota de gràcia els deserts. Sibèria, la nostra particular Sibèria. De dia, … Llegeix més