Mil i una nits. Avui tanco el cicle. Avui tot s’acaba. Avui tot comença. Mil i una nits. Les que fa que compto ovelles. Les que fa que em mossego les ungles. Les que fa que la son em defuig. Mil i una nits en què el teu enyor m’ha convertit en astrònom. En superheroi … Llegeix més
La cara de l’Abecedari era un poema, no podia i sobretot no volia donar crèdit a la desgràcia, així que per enèsima vegada va dir a les lletres que es posessin en fila per ordre alfabètic, i esperançat, va tornar a passar llista. Però per a la seva desesperació, novament, en pronunciar la lletra “O”, … Llegeix més
M’eixugo el front amb el revers de la mà, puc sentir l’eco del batec del meu cor ressonant a les meves temples, em costa respirar, per l’aire viciat d’aquesta minúscula habitació i per aquesta insuportable calor. La por em té encarcarat, tinc els músculs a la frontera de la rampa, tanta tensió els està col•lapsant. … Llegeix més
“La gota que va vessar el got” A l’escola de gotes de pluja, totes anhelem ser això. Una gota de renom. Llegendària. Hidrolatem les calamarses. El nostre cos d’elit. I admirem les volves de neu, la nostra secció de paracaigudistes. No ens fan gota de gràcia els deserts. Sibèria, la nostra particular Sibèria. De dia, … Llegeix més
La llegenda de Sant Jordi i la diada, segueixen un fil conductor que aparentment ningú es qüestiona, però que hi diuen els autèntics protagonistes? Fa honor a la veritat? I si estem davant d’una versió distorsionada de la realitat? O d’una Fake new? Ja sabeu que les històries estan directament influenciades per la perspectiva de … Llegeix més
El fossar que envoltava el castell estava pràcticament eixut i una dotzena de cocodrils untats de crema factor solar trenta sensiblement despullats l’habitaven. S’havien tret la granota d’escames i enguany premien desesperadament els seus llombrígols contra els últims reductes de bassals que subsistien al fossar, amb la ferma esperança de remullar-se un bri el melic … Llegeix més