CUES I PLAGUES

Dues imatges m’han impactat aquests darrers mesos. La primera, les cues a l’Everest (a l’alçada del “desaparegut” Hillary step, a 8.790 m sobre el nivell del mar) i la segona, la dels gossos caminant pel gel desfet del fiord d’Inglefield a Groenlàndia.

(Sense menysprear les de l’amazona en flames o les dels efectes de l’huracà Dorian i el tifó Faxai entre d’altres…)

Per mi ambdues imatges són premonitòries. Per mi ambdues imatges són cues i plagues.

Cues:

A tot arreu, qualsevol dia i a qualsevol hora…

De qui són culpa? Dels gairebé 7.500 milions de persones que habitem el planeta? De l’agricultura i la ramaderia? Dels avenços tecnològics? De la religió? De l’evolució? De la “civilització”?

Els primers culpables cal buscar-los al neolític. Sí, sí, al neolític. En els individus que un bon dia van decidir abandonar la recol•lecta, la caça i la pesca i van començar a conrear la terra i a domesticar animals.

Ells són la primera llavor de l’increment de l’esperança de vida. Ells són la primera llavor del creixement demogràfic. Ells són la primera llavor de la societat actual.

I la resta? Que som la resta? El punt i seguit. Els còmplices d’una conspiració amb tints hara-kiri.

Quatre números:

1.000 milions. Les persones que habitàvem la terra l’any 1800.
6.000 milions. Les persones que habitàvem la terra l’any 2000.
7.000 milions. Les persones que habitàvem la terra l’any 2011…

(Font: Wikipedia)

I calculen, que l’any 2050 serem 11.400 milions d’habitants i l’any 2100 uns 15.300!!!

Ànims. Somriu. Egipte, Grècia, Roma…“la civilització de la sardina is coming”.

Plagues:

El terme plaga, o malura, resulta difícil de definir en un sentit tancat, ja que segons l’O.M.S. una plaga és tota aquella població d’una espècie animal, que quan supera una determinada densitat en un determinat lloc, anomenat llindar de tolerància, provoca perjudicis en les persones.

(Font: Wikipedia)

Diuen els experts, que des de l’inici de la vida al planeta Terra, un 99% de les espècies d’animals terrestres que existien, ja no existeixen. S’han extingit. Dit d’una altra manera, actualment existeixen uns 30 milions d’espècies a la terra. Mentre que per contra, un total de 2.970 milions d’espècies s’han extingit.

Serem nosaltres els pròxims de la llista?

Pandèmies, depredadors, caça indiscriminada, vellesa, catàstrofes o seleccions naturals, guerres, fins i tot meteorits han acabat amb la seva existència.

Els gossos caminant pel gel desfet del fiord d’Inglefield a Groenlàndia es pot considerar com una més de les conseqüències del canvi climàtic. Una més de les conseqüències de l’ús abusiu que fem els humans dels recursos del planeta.

Jo ho veig com la conseqüència d’una plaga. D’una plaga que fa cues per arribar al cel mentre provoca goteres a l’infern.

A la mítica pel•licula GREMLINS de Joe Dante, en Gizmo, un innocent i adorable animaló podia donar origen a l’encarnació del mal. Recordeu les 3 normes que no podia trencar? No li podia tocar la llum, no podia menjar després de la mitjanit i no es podia mullar. Si trencava les normes, no només donava lloc al seu cantó dolent, sinó que a més a més aquest tenia el do de multiplicar-se exponencialment, sembrant el pànic per allà on passava.

Si ho extrapolem als humans, hem trencat totes les normes amb escreix i a no ser que aparegui un “Billy Peltzer” de torn i posi ordre tancant-nos a tots en un cinema, salvant al bo i matant als dolents (i assegurant-se que el líder, el del floc de cabells aquesta vegada no s’escapa), segurament serem la primera espècie al món, que s’extingeix víctima de si mateix.

Sona cru, però de vegades la resposta a la supervivència cal buscar-la en la mort. No em jutgeu, no ho dic jo, així és com ho va planificar la vida quan va ser creada. Ens ho demostra cada dia si s’és observador. La no reproducció, és sinònim d’extinció. De vegades, la reproducció excessiva, també.

 

Jordi Martínez López

T'ha agradat el post? el vols compartir?
Categories Societat