EL MEU PARTIT POLÍTIC

El meu partit polític no és aforat. No s’aprofita de les lleis per ser intocable. No promet, dóna exemple.

No viu de la política, es desviu per la política.

No manipula, no es deixa subornar. No tira la pedra i després amaga la mà.

No té sous vitalicis, ni és multiempleat. Construeix ponts, no murs.

Representa al poble, no als antecessors del seu partit o als poderosos avantpassats del seu país amb l’afany de conservar el seu snob estil de vida.

Representa els que hi són, no els que van ser.

No li agraden les portes giratòries. Les denuncia.

El meu partit polític admira, no idolatra. Inspira, no conspira.

No parla pels descosits per complaure la cort. No vesteix d’etiqueta per aparentar classe. Raona més que enraona. Assumeix, no presumeix.

No s’adorm a les sessions del parlament, ni hi juga amb el mòbil, ni molt menys s’escridassa amb la resta de parlamentaris talment com si els decibels fossin sinònim de tenir la raó.

Ah, i quan li toca votar, té clar quin botó vol prémer.

No busca consolidar el seu estatus econòmic, no critica sense arguments, no critica si no té propostes que millorin les proposades per la resta.

El meu partit polític no protegeix ni representa banderes, protegeix i representa persones.

No corromp tot el que toca, ni per benefici propi, ni per benefici aliè.

Culturitza el poble, no l’adoctrina. L’enriqueix, no el fa pobre.

No està obsessionat amb el poder. Es responsabilitza dels seus errors. Dimiteix, si no està a l’altura.

És autocrític. Rigorós. Compromès. Ambiciós. Exigent. Educat i bel·ligerant. En retòrica no en retrets.

És el poble qui li dóna crèdit, no els poders ocults o els banquers de torn.

S’adapta… sí, evoluciona… també, és flexible… o i tant, però no canvia de parer cada dos per tres sols per aconseguir vots de més.

No desacredita filtrant mentides. No utilitza la força bruta per callar boques. No sembra por per recollir adeptes.

Escolta i respecta a la resta. I si és el cas, els hi dóna la raó. I si és el cas, demana perdó. Humilment. Honestament.

El meu partit polític té estudis. Sap idiomes. I cada vuit anys es renova, per no enquistar-se i tornar-se maligne.

Sap guanyar i sap perdre.

No retalla en cultura, sanitat o ciència per invertir en defensa.

No hipoteca el futur dels seus conciutadans per salvaguardar els vestigis d’un passat gloriós.

És cosmopolita. Integrador i coherent.

Convenç.

No imposa. No coacciona. No amenaça. No menteix. No malversa. No té comptabilitat B.

S’estreny el cinturó quan van mal dades. És ecologista. Solidari i tolerant. Just, sense ser justicier.

És la veu del poble, no l’eco del seu propi ego.

No, el meu partit polític no existeix.
Existirà?

Jordi Martínez López

T'ha agradat el post? el vols compartir?
Categories Societat