GHOST YEAR

15 dies i tots sants. Halloween. És de por oi?

L’any que portem vull dir. Perquè la sensació és que hi hem passat de puntetes.

Intentant entendre perquè estem com estem. Lluitant contra un enemic invisible i diminut. Contra el que ha provocat i contra el que ha destapat.

2020. Vint, vint. Semblava que havia de ser un any rodó. Semblava.

No havíem cremat els torrons que ja estàvem confinats (alguns/es fins i tot confitats/des a punt per ser fornejats estil Hänsel i Gretel).

Primera onada i xof, i sense temps de recuperar l’alè, escopint aigua, desorientats i ni amb mig cos de nou sobre la taula, pam, la segona. Xof. Elefants intentant fer surf.

Quants dies des de la finestra. Privats de llibertat. Perduts?

I contradictòriament, o no, mentre nosaltres semblàvem agonitzar, el planeta respirava. Profundament. Que coi, gairebé roncava, de felicitat, com feia temps que no ho feia.

Solidaritat, abril, responsabilitat, maig, resiliència, juny… AMNÈSIA COL·LECTIVA.

DARWIN. Selecció natural, sort en tenen alguns que la justícia és cosa dels humans.

2020. Del revés i amb imaginació; oxigen, oxigen…

Aniversaris no celebrats, viatges anul·lats, projectes arruïnats. I nadal a la cantonada. NADAL.

Muntanyes que semblen balcons, petites de tanta gent que hi ha.

Balcons, aquells que semblaven muntanyes el temps que van ser el nostre únic món exterior.

Crispació. Palpable. Creixent.

Morts/es. No sé si mai sabrem quants realment.

I ara? Doncs com la resta de l’any, Intentar no ser negatiu si et diuen que ets positiu i esperar.

Esperar i encreuar els dits, perquè el 2021 no sigui pitjor que el 2020.

I viure el present, per molt fotut que es presenti.

Sí, aquest ha estat un any de bolets i de castanyes. Per omplir cistells. Però no defalliu, ànims, aviat matarem el gall.

PD: Ghost year. No em negareu que el títol no és de pel·lícula oi?
La ironia és que el guió està basat en fets reals.

Jordi Martínez López

T'ha agradat el post? el vols compartir?
Categories Societat