INTEGRITAT (L’ESLAVÓ PERDUT)

D.E.P.

Crec que la integritat ha mort. Bé, de fet, ha existit mai?

Suposo que és com això de la vida intel·ligent, la d’aquí i la d’allà. Rondalles.

Rondalles. Com les que abans passaven d’avis a néts i que malauradament moriran dessagnades a mans de la tecnologia.

O potser… sí, ja ho tinc. La integritat és com l’apèndix. Quelcom que forma part de nosaltres però sense una funció concreta. Que si s’inflama, fa mal i ens pot arribar a matar però que si ens l’extirpen, tampoc no la trobem a faltar.

Espereu. No, no. Encara millor. Un conte. Un conte que ens ajuda a dormir però que no ens lleva la son.

Un amor d’estiu. L’article núm. 14 de la constitució espanyola. La poma que ens va costar el paradís.

Volves de neu. Precioses mentre suren a l’aire però emprenyadores quan s’acumulen a terra.

Ohhhh!!! Aquesta us agradarà. La virginitat. La virginitat en termes morals de totes les persones?

Coneixeu l’expressió, ets més inútil que una clau de goma? Doncs això. Això és la integritat.

Dilema; si integritat és honradesa i rectitud en la manera de comportar-se d’algú, podríem afirmar que algú que ha estat sempre corrupte o mala persona, no deixa de ser íntegre?

Prou hipòtesis. Biòlegs, arqueòlegs, antropòlegs, s’ha acabat la recerca. Aquesta és la bona:

La integritat és l’eslavó perdut de la humanitat.

No venim ni del mico ni de la patata, ho sento Trinca.
Ni tampoc venim de Paris, en ales de la cigonya.
Venim del paradís, en ales de la vergonya.

 

Jordi Martínez López

T'ha agradat el post? el vols compartir?
Categories Societat