LA VIDA NO ÉS “AMAZON”

No pot esperar.
És urgent.
Ho necessito ja.
Compro.

No teniu la sensació que la vida sembla una e-commerce?
M’agrada? A la cistella, no m’agrada? Scroll i per una altra cosa.

La sensació que la paciència comença a ser gairebé tan escassa com la integritat?

En tots els àmbits. Laboral, social i personal.
Semàfor verd? Clàxon de fons. Menjar fred? Retrets. Obres? Queixes. Cues? Imprudències. Discussions? Divorci.

RESULTATS IMMEDIATS. ATENCIÓ PERSONALITZADA. SOLUCIONS IPSO FACTO.

La paciència no era la mare de la ciència?

Cal que vivim tan accelerats?
Renoi, sí fins i tot estem accelerant el canvi climàtic.

Quantitat o qualitat?
Una pista: diuen que l’estrès és la malaltia del segle XXI.

És un problema d’agenda?

Diu la dita:

No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.

Tenim tot el que necessitem? Necessitem tot el que tenim?

No sé, observeu al vostre voltant, no teniu la sensació que tots som runners socials en potència? De què estem vivint al ritme de la tecnologia? Al ritme de les màquines? Online, 24 hores, 7 dies a la setmana i just in time. Tot urgent, sempre de cul, de vegades vestits amb la paraula “fràgil” (no sé sí amb la intenció de què la resta tingui més tacte, o simplement perquè ens facin més cas).

Fa aproximadament dues dècades, la primera entrega de la trilogia cinematogràfica “Matrix” em va deixar perplex. No tan sols pels seus excel•lents i aleshores avantguardistes efectes especials. Em va deixar perplex sobretot pel futur que les seves creadores, les germanes Wachowski, van ser capaces d’imaginar. Aleshores ja em va fer preguntar-me moltes coses i això que es va estrenar l’any 1999. Per això avui us pregunto:

Ens estem deshumanitzant? És la tecnologia la que està al nostre servei o com suggeria la pel•lícula Matrix, comença a ser al revés? És aquest ritme de vida estil Amazon un primer símptoma del futur que ens espera?

Ho sento, no tinc pastilles ni blaves ni vermelles que us puguin ajudar a obtenir una resposta a aquestes preguntes. Afortunadament tampoc tinc cap forat al clatell, si més no de moment.

Però si el que voleu realment són respostes, busqueu a les vostres butxaques, gairebé tots nosaltres hi portem un senyor Smith en potència que està esdevenint tant perillós com imprescindible. Sols que de moment no en som conscients.

Us deixo, que em truca en Morfeu.

Ens veiem a Sion o a males, en algun programa de Matrix.

 

Jordi Martínez López

T'ha agradat el post? el vols compartir?
Categories Societat