L’ORDRE DELS FACTORS

L’ordre dels factors sí que altera el producte. És més, qui mou els fils, ho sap.

Teoria del caos: Cal remarcar que, contràriament al significat habitual del terme caos, els sistemes caòtics no presenten gens d’aleatorietat, malgrat que el seu comportament ho sembli”.

Miro el món i miro la imatge que encapçala aquesta publicació, i malauradament tot té sentit. Sobretot si el món el miro per l’espiell del meu particular punt de vista.

Tot sembla un maleït caos oi? Però no.

Que no te la den con queso”. Qui no coneix la dita? Qui no l’ha escoltat alguna vegada? Doncs ho fem en bucle. Constantment. A nosaltres mateixos. Però sobretot els uns als altres.

Per poder? Òbviament.
Per satisfacció? Per descomptat.
Per desig? Inevitablement.
Per necessitat? Probablement.

Per crear un efecte papallona? Amb més o menys sort, però de vegades, ben segur que sí.

Etiquetar, jutjar, condemnar.
Jutjar, condemnar, etiquetar.
Condemnar, etiquetar, jutjar.

Aparentment, en les 3 frases anteriors estem fent el mateix. Les 3 mateixes accions. Però irrefutablement, l’ordre en què ho fem, condiciona el resultat final. Quina forma s’acosta més al concepte de justícia? Totes? Alguna? Cap?

L’escriptor Paolo Cognetti, al llibre “Las ocho montañas”, imaginativament i encertadament, planteja mitjançant el pare del personatge principal una mena de reflexió existencial:

Si contemples el corrent d’un riu, des del seu punt de vista, on diries que està el seu futur? Riu amunt? O riu avall?

Només observant es pot saber. Però inexplicablement, tot i tenir l’esperança de vida més alta de la història de la humanitat, resulta que no tenim temps. D’observar vull dir, i sense observació no hi ha aprenentatge, i sense aprenentatge, quin futur ens espera?

Renoi, estem tan ocupats intentant repartir-nos el pastís, que ni tan sols ens hem adonat que el pastís s’està fonent.

I així estem, bevent vinagre pels descosits vestit amb formatges d’olors gairebé ofensives, pensant que som uns experts sommeliers de la vida.

Perquè hi ha qui sap que l’ordre dels factors altera el producte. Perquè hi ha qui sap on està el futur d’un riu. Perquè hi ha qui sap que al pastís li queden quatre aniversaris.

I mentre els uns i els altres anem fent la feina bruta de la fotografia, aquests que saben, se seguiran rentant les mans, seguiran eixamplant la distància social i seguiran posant mascaretes a les veus discordants.

Jordi Martínez López.

T'ha agradat el post? el vols compartir?
Categories Societat