QUASI POESIA

Els rius, els oceans i les muntanyes són les veritables fronteres.
El peatge, la vida.
Les banderes, roba. Els diners, paper imprès.
La religió un instrument de la por.
La cultura, un pont, a l’ahir i al demà.

Els 4 elements són els veritables 4 genets de l’apocalipsi.
Aire, foc, terra i aigua.
El temps el seu cap.
On hi ha arbre hi ha alegria.
El poder? L’eterna poma.

La terra és el laboratori de l’Univers.
Pobres conillets d’índies.
La lluna el sol vestit de nit.
La lava, vòmit planetari.
Els huracans, sospirs de la mare natura.

Els deserts, els glacials i els prats són la pell del planeta.
La nit, el dia tancant els ulls.
El silenci l’idioma dels savis.
La mort, la vida offline.
Les armes? Les crosses de la guerra.

La ciència va matar el gat.
Després de la tempesta, sempre arriben les lamentacions.
Els ulls són per qui observa, finestres al món.
La societat? Un Frankenstein evolutiu.
Un collage d’història.

Adaptar-se o morir.
Caretes, icebergs, persones.
La tecnologia? Judes a jornada parcial.
La veritat? Mentides de carnaval.
Una corbata. Un vestit de nit. Façana.

L’instint, la comptabilitat B.
La comptabilitat A? La supèrbia.
Duals, camaleònics, humans.
Imprescindibles, innecessaris.
Imprevisibles àtoms crescudets.

La indústria, el ronc del món.
Progrés. “Un pasito palante, un pasito patras”.
Esperança, contaminació, superpoblació.
El futur? Un llenç en blanc.
Mantis religiosa. Tots i cadascun de nosaltres.

Imagina, una cançó.
Esperança, la lletra.
Il·lusió, la música.
Solidaritat, les veus.
Paradís, l’estudi de gravació.

Somnis banyats de perfecció.
Bullits, a la planxa, fregits, crus.
Sense pelar. Amb guarnició, sols.
A la carta i al menú.
Trencats.

Amor. Amb or. Ha mort.

Jordi Martínez López

T'ha agradat el post? el vols compartir?
Categories General