SORT

No fa gaire, vaig llegir en algun lloc, crec que va ser en un article publicat al LinkedIn, que les persones, tenim una (1) entre 400.000 trilions de probabilitats de néixer. 400.000 trilions!!!!

Brutal. Ipso facto, els ulls em van espurnejar.

Aleshores, empès per aquesta meva insaciable curiositat vaig començar a tafanejar a Internet tot indagant sobre les probabilitats que tenim de què ens passin coses… i, quina sorpresa, veure que la que més se li aproxima és la remota probabilitat de què un asteroide impacti contra la terra. Si, si, un asteroide.

(Us deixo la dada, la de l’asteroide, que sé que ja li esteu donant voltes; una (1) entre 2 miliards de probabilitats, sent generós i arrodonint la dada).

Salt quàntic a la nostra infantesa; trilió = 1018 i miliard = 109.

És a dir, que l’escenari que es planteja a la famosa pel·lícula Armageddon (sona la melodia de “I don’t’ wanna miss a thing” d’Aerosmith al meu cap), té el doble de probabilitats de fer-se realitat, que no pas que un de nosaltres naixem. El doble. “Oh my god” que dirien els americans.

Encara estic en estat de xoc.

He deixat de regar els trèvols del balcó. He llençat les potes de conill a les escombraries (residus orgànics). He regalat els meus amulets de la sort. He deixat d’encreuar els dits i he portat les ferradures i els gats xinesos a la deixalleria.

És més, fa dies que trenco miralls, que passo per sota de les escales i que desafio gats negres sorneguerament.

Renoi, tota la vida esperant un miracle i resulta que el miracle sóc jo. Tu. Cadascú de nosaltres.

De sobte, l’expressió “l’autèntic miracle és la vida” se m’ha revelat com la veritat més absoluta que ningú ha dit mai.

Així que per respecte als que no han tingut la sort de néixer i per respecte als que han tingut la sort de néixer però no en una família relativament acomodada com la meva, penso esprémer cada segon de vida que em quedi, com si fos el darrer.

No n’hi ha per menys. Ja que com deia el títol de la cançó d’una “famosa” banda de principis de segle (XX), està més que clar, que; sóc un privilegiat.

 

Jordi Martínez López

T'ha agradat el post? el vols compartir?
Categories Cultura