VACANCES

VACANCES: Sabíeu que és una idea i/o concepte que ni tan sols existia abans del segle XX?

Vacances. Que el cap no exigeixi res al cos. Que el cos no exigeixi res al cap. Tan fàcil i alhora tan difícil.

Personalment, ja fa uns anys que vaig entendre que les vacances més que un lloc, són un estat mental. Òbviament, el lloc influeix en l’efecte renovador que tradicionalment li atribuïm, però sense predisposició a desconnectar (o a connectar, segons com es vulgui interpretar), l’on és secundari.

Vacances, és fer vida durant un temps indeterminat a l’ull d’un huracà. Resguardats de les tempestes del nostre dia a dia però alhora convivint amnèsicament amb la seva presència. Sense perdre de vista, que de vegades passa, que malgrat que no ho sembli, l’ull es mou i que sempre, si permetem que l’estrès ens paralitzi, ens exposem a ser engolits per la força del seu espiral.

A l’Europa medieval les universitats van començar a fer unes “pauses” a l’època estival per tal que els estudiants treballessin al camp a l’època de collites. Aquesta llarga pausa estival al sector docent es manté encara avui dia.

Viquipèdia

Qui de vosaltres no ha estat alguna vegada físicament al paradís, però mentalment al nostre particular infern? El que s’alimenta dels nostres maldecaps laborals i personals, independentment de la seva índole. Insaciable martell mecànic que ens roba la son a les nits i que condiciona els nostres dies fent-los llargs o curts.

Sense oblidar la companyia. En la meva opinió, fins i tot més important que el lloc també. Hi ha una frase, una frase del difunt Robin Williams (l’actor) que en certa manera mostra la importància del que pretenc dir-vos:

“Solia pensar que la pitjor cosa que et podia passar a la vida, era estar sol. No ho és. El pitjor que et pot passar a la vida és acabar amb algú que et faci sentir sol”.

Robin Williams

És cert. Conviure amb algú 24 h pot convertir-se en una maleïda eternitat. Fins i tot en grup. Un exemple: “You’ll never walk alone” ens pot posar la pell de gallina cantada a l’unisón per tota una grada malgrat la varietat de veus que la conforma (però només qui està cantant al costat del que desentona, detecta que el cant coral no és tan perfecte com sembla). De vegades, no fer res amb aquest/a que desentona pot ser el principi del final d’unes vacances molt prometedores.

Un altre detall. La imatge que he escollit per aquesta publicació, no és fruit de la casualitat. Deixar brollar el nen/a que portem a dins (no confondre amb l’adolescent gamberro, tot i que amb comptagotes, de vegades…) és la clau d’unes bones vacances. La seva concepció del temps, del món i de la vida, la seva atemporalitat (només pensa i viu en present) el fan indispensable per robar uns instants a la felicitat. És la primera cosa que heu de posar a la maleta. Feu-me cas.

I si us sembla que en fem poques:

Les primeres vacances retribuïdes als treballadors no van començar a existir fins als anys trenta, gràcies al Front Popular, una agrupació de partits comunistes francesos que hi van governar només els anys 1936 i 1937, quan van introduir com a innovació dues setmanes anuals de vacances en aquesta mena de convenis.

Viquipèdia

En fi, així és, ho heu endevinat, estic de vacances. Igual a casa, però mentalment a l’altra punta del món. Sol o acompanyat, gaudint com un nen d’uns dies que haurien de ser abundants però que malauradament són escassos. Així que intentaré no desaprofitar-los, espero que vosaltres tampoc.

Jordi Martínez López

T'ha agradat el post? el vols compartir?
Categories Societat